Manifest per la vigència de l’esperit del surrealisme
Cent anys d'Avantguarda i Creació (1924 – 2024)
Manifest per la vigència de l’esperit del surrealisme
Cent anys d'Avantguarda i Creació (1924 – 2024)
Per adherir-te al manifest només cal posar el teu nom i correu electrònic.
Hem de ser molts i moltes per ser més forts en les nostres reivindicacions.
Fes-ho ara! No hi ha cap quota
No et compromet a res. Formaràs part del col·lectiu de persones que donen suport a la
Vigència de l'Esperit del Surrealisme
Cent anys d'Avantguarda i Creació
(1924 - 2024)
Vine a l'acte de presentació el dia 15 d'octubre a les 19h.
Teatre de Sarrià
Carrer del Pare Miquel de Sarrià, 8, 08034 Barcelona
*Amb l'adhesió rebràs una INVITACIÓ personalitzada per l'acte de presentació a la teva adreça de correu electrònic.
Cal confirmació d'assistència
MANIFEST del *DOLÇ i SALAT
*els autors van batejar aquest manifest amb aquest sobrenom o apel·latiu, fent referència al lloc on va sorgir la proposta de commemorar el centenari i reivindicar la vigència de l'esperit del Surrealisme... la terrassa d'un bar del centre de Cornellà de Llobregat anomenat Dolç i Salat el juliol del 2024
Commemoració del centenari del
Primer Manifest Surrealista
(1924 - 2024)
GRUP PROMOTOR i REDACTOR DEL MANIFEST
Jordi Castells-Cambray (filòleg / escriptor)
Carles Beltran (músic / compositor)
Lluís Capçada (caçador de plàstics / pintor)
PONENTS (conferència / debat)
Joan M. Minguet i Batllori (professor d'Història de l'Art Contemporani i d'Història del Cinema)
Ramon Balasch (editor, poeta i filòleg català)
Jaume Grau i Masbernat (biòleg, escriptor i guionista)
CONDUCTORS DE L'ACTE (presentadors/moderadors)
Joaquim Campanyà: obertura de l'acte com a president del Centre de Sarrià
Mònica Lucchetti (actriu)
Jaume Comas (actor)
EQUIP de PRODUCCIÓ / Coordinació / Staff logístic
Jordi Cuevas (Productor)
Albert Naudín (Director de cinema)
Melcior Guilera (Director i actor de El Gran Mogol)
Junta directiva del Centre de Sarrià
PONENTS DE L'ACTE
Manifest per la vigència de l’esperit del Surrealisme
Cent anys d'Avantguarda i Creació
(1924 – 2024)
Ramon Balasch
editor, poeta i filòleg català
Joan M. Minguet i Batllori
professor d'Història de l'Art Contemporani
i d'Història del Cinema
Jaume Grau i Masbernat
biòleg, escriptor i guionista
Jordi Castells-Cambray
Carles Beltran
Lluís Capçada
Mònica Lucchetti
Jordi Cuevas
Joan Maria Minguet i Batllori
Ramon Balasch
Jaume Grau i Masbernat
Albert Naudín Bolibar
Joaquim Campanyà i Carné
Jaume Comas
Montserrat Adroer
Xavier Ramell i Perpinyà
Marianne Reutemann
Rosa Pérez i Albors
Sònia Garrido
Josep Alacid Peñalver
Mai Jara Muñoz
Lluís Elías Batlle
Melcior Guilera
Saly Vizuete
Toni Gallegos Ortega
Custo Muñoz
Montserrat Cumellas Riera
Xanti Moxo
Tànit Navarro
Joan Campà
Cristina Escrichs
Candi Rodríguez
Elisenda Rebordosa Perpiñà
Fermí Puig
Joan Pujol
Joan Casado
Jordi Mena i Casamort
Jordina Boix
Jordi Rocosa
Jaume Martínez Casas
Rosa Gaya
Quim Congost
Juan Miguel Morales
Lali Barenys
Pep Gol
Natàlia Miró do Nascimento
Xavier Albors
Mercè Vergés
Paquita Audi
Ramon Salvadó
Ricard Mateu
Romà Martínez Casas
Núria Garriga i Pujol
Jaume Huch Camprubí
Antonio Galera Hernández
Núria Aguilà i Cambray
Josep Inarejos
Eva Montero
Isabel Lebasi
Carles Beltran i Vives
Cristina Fdez. Rebordosa
Xavier Cartaña
Montse Piñol
Toni Beltran
Aurora Navarro
Elena Martínez
Glòria Matas Montmany
Marta Cordero
Esther Mary Aure
Conxa Moreno Baguena
Laura Gallegos
Jeroni Pagan
Joan Pastor
Yolanda
Joan Beltran Faneca
Eduard Ayguadé
Mercè Muntada
Eulàlia Berbel
Ot Cuevas
Mercè Freixenet
Ramon Mir
Joan Borras Serra
Maria Ferré
Jordi Orta
Natàlia Carrasco Lafarga
Carmen Gual Barrios
Montse Sala
Ferran Lozano Sirvent
Miquel Martí Méndez
Amor del Alamo
Rossend Pons
Josep Arnau Figueras
Joan Casaramona Coll
Rafael Escoté
José Ourille
Carles Manjón Wennberg
Montserrat Aloy Roca
Pau Marquès
Joan Campanyà i Llovet
Eduard Puiggròs
Joan Vives Arumí
Santi Gisbert i Pérez
Joan Samsó Llenas
Xesco Sorolla
Israel Calvache Masuet
Albert Domènech i Alberdi
Francesc Martin Pueyo
David Roig i Esteve
Natàlia Argilaga Tarragó
Pep Fernàndez del Tarré
Marià Marín i Torné
Jordi Mallol i Soler
Antoni Dalmases
Joan Emili González
Ramon Vinyes Ripoll
Manuela Espasa Benlloch
Hel·lena Gonzàlez
Jordi Carbonell
Tomàs San Juan González
Antoni Sans
Ignasi Morral Berenguer
Albert Roig Cunill
Alfons Guevara Martínez
Marc Grau
Beatriz
Jordi Guillamon
Carmen Hernández Cañellas
Edy Dachs
Arnau Figueras
Lluís Montagut
Maia Viladot
Josep Samaranch
Carles Romaní
Helena
Rosa Linda
Encarna Larrey
Wenceslau Guarro Nogués
Núria Prat Grau
Ramon Royo Espinet
Amèlia Lancho Redon
Pere Casadesús
Montserrat Magrinyà
Lydia
Tomàs Rubió
Mónica Altamirano
Nuria Peyri Rey
Maria Ferré
Jesús Mestre
Giulia Ruzzene
Albert Grau Masbernat
Elena Àlvarez
Martí
Lydia Pérez
Mar
Jordi Costa Segura
Anna Pou
Alexandra
Àngela Socies i Maspons
Walter Kraus
Manifest per la vigència de l’esperit del Surrealisme
Cent anys d'Avantguarda i Creació
(1924 – 2024)
*A partir del 15 d'octubre del 2024, tota entitat, associació, ajuntament que vulgui programar una conferència/xerrada... pot demanar-nos data.
Preàmbul El Manifest signat el 1924 per André Breton va establir les bases del moviment surrealista. Aquest moviment artístic i literari, a l’Europa d’entreguerres, buscava explorar l'inconscient i alliberar la imaginació, indagar en el món oníric i irracional trencant amb la realitat física i amb les convencions de la racionalitat i la moral tradicionals. Breton va definir el surrealisme com una "automatització psíquica pura", que permetia que la ment expressés lliurement els seus pensaments amb la mínima intervenció de la raó.
Els principals objectius eren combinar la realitat i el somni, explorar el subconscient i provocar una revolució en la manera de pensar i crear art. Entre els artistes i escriptors destacats que s'hi van adherir hi havia Joan Miró, Salvador Dalí, Max Ernst, Louis Aragon, Paul Éluard...
Uns anys abans, alguns moviments havien obert el camí de l’experimentació artística (cubisme, futurisme, dadaisme...) i, posteriorment, van aparèixer una gran quantitat d’ismes que pretenien esbrinar noves formes d’expressió pictòrica o literària. A l’àmbit de la cultura catalana, els manifestos provocadors de Joan Salvat-Papasseit (del qual també celebrem enguany el centenari de la mort), el Manifest Antiartístic Català (1928) de Dalí-Gasch-Montanyà o la revista Dau al Set, que a partir de 1948 va proposar una nova mirada a l’art, recollien, en èpoques diverses i circumstàncies diferents, aquell esperit transgressor de Breton.
Tanmateix, el manifest surrealista va ser la referència inequívoca dels creadors que volien anar més enllà de l’academicisme, va influir profundament en diversos camps artístics, com ara la pintura, la literatura, el cinema i la fotografia, i va deixar una empremta duradora en la cultura i l'art contemporanis.
Els sotasignats, situats en un minúscul àmbit geogràfic del món però amb una voluntat d’obertura universal, creiem que es poden ampliar les disciplines que puguin experimentar amb elements surrealistes o que hagin estat influïdes per la idea d'avantguarda. A més de les arts clàssiques (pintura, literatura, escultura, dansa, música), aquest manifest vol acollir tots els altres camps creatius i oficis que, lluny de la producció seriada industrial, tinguin la creació com a punt de partida de la seva ocupació.
En aquest any de celebració del centenari del primer manifest surrealista del 1924, ens reunim per a retre homenatge, en particular, a les figures pioneres que van donar vida a aquest corrent artístic i cultural i, en general, a tots aquells que van mantenir, després, la flama original desafiant les convencions de la seva època i obrint nous camins per a la imaginació i la creativitat. Els objectius del present manifest són tres:
Reconèixer, celebrar i homenatjar el coratge i la innovació d'aquells creadors pioners i originals. Els seus esforços no només van transformar l'art i la literatura, sinó que també van sacsejar les bases de la percepció i de la realitat mateixa. Amb un agraïment i un reconeixement sincer, recordem els seus noms i les seves obres que, com un far en la nit, van il·luminar el camí cap a una nova manera d'entendre l’art i el món.
Recollir l'essència d'aquest moviment revolucionari i continuar el relleu dels defensors del surrealisme, adaptant les seves idees i ideals a les circumstàncies del nostre temps. En aquest centenari, reafirmem el compromís amb la llibertat creativa i la recerca incessant de l'inconscient i el somni.
Els sotasignats ens comprometem a actualitzar i revitalitzar el surrealisme, incorporant les noves tecnologies, els avenços científics i les inquietuds contemporànies, per tal de mantenir viu el seu esperit i seguir inspirant les generacions futures.
Expressar la nostra voluntat d'inconformisme amb les polítiques culturals gestionades per les administracions i els mitjans de comunicació públics. Denunciem els valors subvencionats d'una cultura extremadament comercial que sufoca la veritable creativitat i imposa criteris mercantilistes sobre l'art. Ens oposem a una cultura dictada per les lleis del mercat i exigim espais de llibertat on l'art pugui desenvolupar-se lliurement, sense les cadenes del consumisme i la superficialitat. És essencial recuperar l'esperit crític i subversiu del surrealisme per confrontar i transformar aquestes dinàmiques opressores.
Amb aquests objectius, exercim, 100 anys després, la voluntat de desenvolupar de nou les essències del surrealisme, on el passat es fon amb el present per construir un futur on l'impossible esdevé possible i els somnis troben el seu lloc en la realitat.
DEL MANIFEST DEL SURREALISME AL MANIFEST DE LA LLIURE CREACIÓ, CENT ANYS DE RECORREGUT PER LA REFLEXIÓ ARTÍSTICA I PEL COMPROMÍS SOCIAL DE L’ART.
Els 7 punts del nostre manifest
Redefinició de la consciència
En un món saturat per la informació i la immediatesa, busquem redefinir la consciència humana, alliberant-la dels límits de la racionalitat i les estructures establertes. El nostre propòsit és transcendir la lògica convencional, explorant dimensions inexplorades de la ment humana a través de la creativitat i l’experimentació.
Simbiosi entre tecnologia i imaginació
En aquesta era digital, impulsem la utilització de les eines de la tecnologia com un aliat per expandir els horitzons de la nostra imaginació. La intel·ligència artificial, la realitat augmentada i la realitat virtual es converteixen en portals cap a nous universos creatius, personals, genuïns i no impostats, on el subconscient es fusiona amb el món digital per generar experiències artístiques úniques.
3. Interconnexió de les arts
Promovem una interconnexió profunda entre totes les formes d’art, desdibuixant les fronteres tradicionals. La fusió entre pintura, escultura, literatura, música, cinema i noves tecnologies genera obres d’art multidimensionals que reflecteixen la complexitat de l’experiència humana contemporània.
4. Compromís amb la transformació social
Reconeixem les profundes desigualtats i la crisi global del nostre temps. Els signants d’aquest manifest es comprometen a ser una força transformadora que impulsi la justícia social, la igualtat i la sostenibilitat. Mitjançant la nostra creativitat, imaginem i volem ser el motor per a assolir una societat més justa i harmònica, on l’art sigui una eina d’avantguarda constant, d’innovació i de canvi.
5. Celebració de la diversitat global
El nostre moviment és global i inclusiu i acull veus i perspectives de totes les cultures i comunitats compromeses amb l’ideari descrit en aquest manifest. Valorem la diversitat com una font d’enriquiment creatiu i ens comprometem a fomentar un diàleg intercultural que celebri les diferències i en què l’art esdevingui el punt d’unió.
6. Exploració lúdica i transformadora
El joc és una eina essencial per a la nostra exploració creativa. A través del joc, desafiem les convencions, descobrim noves veritats i transformem la nostra percepció de la realitat. El joc ens permet connectar amb la nostra essència més profunda i alliberar el potencial creatiu, on el món lúdic esdevé lúcid.
7. Innovació i subversió constants
Ens consagrem a una innovació contínua i a la subversió de les normes establertes. El lliure pensament és un laboratori d’experimentació on cada obra d’art és una invitació a repensar la realitat i a obrir nous camins creatius.
Amb aquest manifest, reafirmem el nostre compromís amb l’esperit del surrealisme, adaptant-lo als desafiaments i les oportunitats del segle XXI. Ens comprometem a seguir explorant els límits de la consciència, a fusionar tecnologia i imaginació i a construir un futur on la creativitat sigui la força motriu del canvi.
Barcelona, octubre de 2024
Manifest per la vigència de l’esperit del surrealisme
Cent anys d'Avantguarda i Creació (1924 – 2024)
Aquests tres creadors de llarga trajectòria estan compromesos amb les disciplines creatives d'avantguarda: experimental, art conceptual, interdisciplinarietat...
Carles Beltran (Barcelona, 1962)
Músic, compositor i creador sonor
Ha actuat a països com Bèlgica, França, Luxemburg, Austria... i ha fet estades de treball d'investigació musical i sonora a l’Alguer, Bombai, Kathmandú, Lisboa, Hamburg, Delhi, Chicago, Srinagar... i ha actuat a escenaris emblemàtics com el Palau de la Música Catalana, Teatre Principal de Maó, al Parlament Europeu o al Bar Pastís BCN... Ha musicat poetes com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli, Caterina Arderiu, Palau i Fabre, W.H. Auden, Maria Mercè Marçal... ha compost la música de l'espectacle VICTUS d'Albert Sánchez Piñol, la cançó de la pel·lícula CANIGÓ 1883, entre d’altres obres.
També ha acompanyat a actrius/actors en la recitació musicada com Carme Contreres, Jaume Comas, Sílvia Bel, Mònica Lucchetti, Lluís Elías, Mariona Ribas, Fiona Rycroft, Estel Solé, Mercè Pons, Àngels Bassas, Isabel Rocatti, Lali Barenys... i a cantants com Llúcia Vives, Imma Sànchez, Tànit Navarro, Nuria Cervera, Natàlia Miró do Nascimento, Sandra Bautista... i a músics com Lautaro Rosas, Ernesto Briceño, Llibert Fortuny, Joan Miró, Pep Coca, Franco Molinari, Pep Massana...
Lluís Capçada (Callús - Bages, 1952)
Artista caçador de plàstics
Realitza exposicions des de 1975, a partir de 1978 podem destacar:
Banc Mencantil de Manresa (Vic 1978), Sala Rovira (Barcelona 1980), Galeria Matisse (Barcelona 1980), Latin Gallery (Estocolm-Suècia 1980). Sala d´Art Pas Poc (Cardedeu 1985), Galeria Artual (Barcelona 1987, 1989, 1991), Galeria Post-Pos (Valencia 1989), Galeria Quorum (Madrid 1990), Galeria Expoart (Barcelona 1993), Galeria Dada Art (Granollers 1997) Aparadors d´Art ( Cardedeu 1997), Sala Hac (Vic 1998), Sala Cultural (Callús 1999), Galeria 44 (Barcelona 2000) Centre Experimental de les Arts (Vallgrassa, Parc del Garraf, 2003), Galeria Vievi (París (França 2007) Centre d´Art la Rectoria (Sant Pere Vilamajor 2010, 2016, 2019), Galeria Art&Design(Barcelona 2011) Galeria Jordi Miquel (Barcelona 2014, 2016), FUNDACIÓ VERA CHAVES BARCELLOS (Porto Alegre BRASIL 2012, 2018, 2023), Galeria ARTENLLÀ (Barcelona 2020, 2021, 2022), Galeria PHETALO (Almeria 2022)
ALTRES ACTIVITATS:
22 • Estada de treball a Benín (Àfrica)
20 • Impulsor de la Galeria ArtEnllà de Barcelona, conjuntament amb Manuel Valls
90 • Estada de treball a París (França).
86 • Impulsor de l'espai alternatiu internacional d'Art ARTUAL, galeria d'art i revista, Barcelona.
80 • Fundació del Col·lectiu Esclat Gris conjuntament amb els pintors Jordi Aligué, Robert Albert i l'escriptor Josep M. Reguant i Gili.
Jordi Castells-Cambray (Barcelona, 1962)
Filòleg, pedagog i escriptor
Ha treballat a la Universitat Jaguelònica de Cracòvia i a la Complutense de Madrid i, d’uns anys ençà, a diversos centres d’educació secundària de Catalunya. Ha publicat una trentena de llibres de text i material didàctic de llengua catalana i literatura per a secundària i batxillerat, així com nombrosos articles d’assaig sobre literatura catalana medieval, traduccions de poesia polonesa i la novel·la Cornellar (2016). També ha estat finalista del concurs de relats eròtics DO Penedès (2019) i ha obtingut el primer premi de narrativa del XV Concurs Literari (2021) que organitza l’Associació Badalona Poètica.
L’última novel·la que ha publicat, Empremtes, és una novel·la històrica ambientada al final de la Guerra Civil Catalana (1472) i a l’inici de la impremta a Catalunya.
*A partir del 15 d'octubre del 2024, tota entitat, associació, ajuntament que vulgui programar una conferència/xerrada... pot demanar-nos data.
Amb la teva adhesió al manifest rebràs una invitació personalitzada per l'acte del dia 15 d'octubre